El Món a la fi del Món

Del 24 de novembre 2016 al 29 de gener 2017

Instants d’una vida arran de l’impossible

 

Hi va haver un temps en què tot el món va ser així: grandiós, salvatge, bell, desolat. El món d’abans i de després de l’home. “Desolat” sempre ha estat una paraula preciosa que m’evoca els paisatges que més m’atrauen: espais aliens a la domesticació i el control de l’home, llocs on et sents com si contemplessis la Terra per primer cop. On sempre estàs de pas, on ets diminut i vulnerable, on només per ser-hi suposa, moltes vegades, arriscar la vida. Tot en aquests llocs és desmesurat: la llum, les distàncies, la solitud, el silenci, el poder dels gels, els mars i els seus cels, ja sigui en forma de furioses tempestes o de sols incandescents, o la singularitat dels pocs éssers humans que han aconseguit adaptar-se a viure en alguns d’aquests llocs.

Són llocs que sembla que et rebutgin amb totes les seves forces, que són moltes, però que sempre m’ha valgut la pena recorre’ls. A aquests he dedicat la major part de la meva vida. Aquesta exposició és un homenatge a alguns d’aquests llocs que van canviar la meva vida i que ara vull compartir amb els somiadors de la llibertat i els pelegrins de la solitud; amb tots aquells que senten fascinació per la bellesa del nostre planeta…

 

Sebastián Álvaro

 

El Món a la fi del Món